El treball apostòlic i més en concret, la predicació d’exercicis espirituals, va estretament unida a la persona de Sant Antoni Mª Claret. El nom “Casa d’Espiritualitat Claret” s’adiu perfectament al centre d’espiritualitat que regenten els Claretians a Vic.
P. Antoni Mª Claret

Comunitat de La Mercè

En fundar la Congregació, el 16 de juliol de 1849, el P. Claret pensava a reunir uns missioners que es dediquessin a la predicació, principalment de missions i exercicis. El Sant buscava una casa on instal·lar la comunitat de missioners que també fos un focus d’irradiació Espiritual.

El bisbe Casadevall aconseguí a la ciutat de Vic aquest espai que necessitava la primera comunitat de Missioners Claretians. Amb aquesta intenció el 1835 endegà unes gestions, davant les autoritats de Madrid, orientades a obtenir per a ells la cessió del convent dels pares mercedaris de Vic, desocupat des l’exclaustració forçosa. El 1849 el Prelat aconseguí que fos cedit al P. Claret i als seus companys per establir-hi la primera Casa Missió i d’Exercicis.

Els exercitants ocupaven una de les ales del Convent de la Mercè que amb el temps esdevingué un espai insuficient. Llavors el P. Xifré va aixecar, a l’horta del convent, un senzill edifici dedicat exclusivament a Casa d’Exercicis, de planta baixa i dos pisos. La Casa d’Exercicis del P. Josep Xifré prestà el seu servei fins que es bastí la nova el 1951.

Façana d'església i    casa del convent de la Mercè

La guerra del 36 esbravà el seu odi en la destrucció i crema del Convent de la Mercè que restà enrunat i mut durant tot el temps de la confrontació. Però tot just retornada la pau, els missioners referen les ruïnes i restabliren el seu ministeri apostòlic. La casa del P. Xifré s’havia quedat molt envellida i s’adaptava malament a les necessitats modernes dels exercitants.

Destrucció del    Convent de la Mercè

La nova Casa d’Exercicis

La fecunda història de l’Obra dels Exercicis en la família claretiana i l’abundós fruit espiritual que havia deixat l’antiga Casa d’Exercicis de la Mercè, esperonà les voluntats i guià tots els esforços a bastir una nova Casa d’Exercicis a Vic, en el mateix lloc on el P. Claret amb els seus Missioners havia erigit la primera el 1849.

El Capítol Provincial dels Claretians, reunit a Vic del 1 al 12 d’agost del 1945, estudià la conveniència d’aixecar la nova Casa d’Exercicis, tot i que no ho féu amb una resolució clara i concreta. Només tractà en general de les obres que calia fer a Vic, és a dir, refer la Casa Mare de la Congregació, molt deteriorada pels estralls de la guerra, aixecar un nou Temple dedicat al P. Claret i acomodar uns locals per a l’Obra dels Exercicis.

La creixent demanda d’exercicis espirituals entre el poble fidel, féu que la darrera de les urgències aprovades pel Capítol dels Claretians, passés davant i fos la primera en fer-se realitat.

Aquesta era la idea que dominava l’apostòlic esperit del P. Lluís Pujol, llavors superior de la Comunitat Claretiana de Vic. La primera determinació oficial per aixecar la nova Casa d’Exercicis, la pren l’equip local de govern el dia 18 de setembre de 1947, aprovant la proposta del seu superior P. Lluís Pujol. El Govern General dels claretians a Roma aprova la idea el 1848 i concedeix el seu permís. El P. Superior de Vic, P. Lluís Pujol, es llençà amb cos i ànima a la construcció de la nova Casa. El projecte fou encarregat a l’arquitecte barceloní Josep Mª Ribas i Casas.

Pare Lluís Pujol

El dia 4 de juny de 1951, el bisbe diocesà Dr. Perelló i Pou, beneí la Casa d’Exercicis de Sant Antoni Mª Claret amb les seves dependències, i tot seguit aquesta inicià la seva ubèrrima activitat apostòlica amb una tanda d’exercicis dirigida a 44 sacerdots de la diòcesi. L’antiga Obra dels Exercicis Espirituals en Retir, tant dignament representada per la Comunitat Claretiana, finalment disposava d’un local digne.

L’edifici actual està edificat sobre un solar històric de la ciutat de Vic. Allí s’hi havia aixecat la caserna militar dita de la Galera. A principis del segle XIX el solar fou convertit en Escola Municipal, fins que el vell edifici amenaçà ruïna total. Durant la Setembrina, l’Ajuntament hi construí el Teatre Municipal, que va funcionar fins al maig de 1919. Un incendi fortuït deixà l’edifici completament inservible i ja mai més no va ser reconstruït.

L’execució de les obres es pot sintetitzar en aquestes xifres: el 18 de setembre de 1947 es pren la determinació de construir la Casa. A l’Abril de 1948 el Govern Provincial i el General dels Claretians aproven el pla a seguir. L’Ajuntament concedeix el permís municipal d’obres el 28 de juliol de 1948 . A l’agost del mateix any comencen les obres d’explanació i preparació del solar, que acaben el dia 29 d’agost amb la festa de la col·locació de la primera pedra. Al setembre d’aquell any començaven les obres de buidatge de terra i s’obren els valls per a la fonamentació de l’edifici. El 12 de març de 1950 es fa la festa de cobertura de la Casa. La benedicció i inauguració de la Casa d’Exercicis fou el 4 de juny de 1951.

L’obra es portà a terme amb petites almoines i aportacions particulars recaptades personalment pel seu promotor, P. Lluís Pujol. Algunes d’aquestes almoines vingueren de fabricants, en particular del Sr. Joan Vidal Gironella. No hi hagué cap aportació oficial, ni civil ni diocesana, ni quasi tampoc d’estaments directius de la Congregació Claretiana. El P. Pujol va ser l’heroi que promogué i dirigí personalment aquella important obra.

L’edifici de nova planta es va construir amb façana a la Rambla de Sant Domènec. És de línies clàssiques, amb parets de rajola vista, amb additaments de pedra natural o artificial en la portada principal, en les finestres i en les cantoneres de l’edifici.

La planta té forma de la lletra “T”. El cos central perpendicular a la Rambla, amb una amplada de 9 metres, conté els menjadors, capelles i sales de reunions. En les ales a dreta i esquerra, previstes perquè es poguessin fer dues tandes alhora amb plena independència, hi trobem les habitacions dels exercitants. La façana de la Casa que s’estén al llarg de la Rambla de Sant Domènec té 46’50 m. El total d’habitacions dormitoris individuals per a exercitants era de 82. Tot i estar situada al mig del nucli antic de la ciutat disposava d’un espai regular de jardí i passeig.

En la nova etapa de la Casa d’Exercicis, a partir del 1951, el P. Lluís Pujol creà una Comunitat de Religioses amb el títol de Institució Claretiana, que després s’ha estès a altres serveis. La religiosa fundadora fou la M. Dolors Solà.

Breu història de la Casa d’Exercicis

El P. Claret personalment i des del primer dia, febrer del 1850, va treballar a fer un pla de vida per a la casa d’exercicis. Al maig d’aquell mateix any emprenia la reforma d’una ala del Convent per bastir-hi noves habitacions per als exercitants, aconseguint personalment ajudes i almoines. El bisbe Casadevall en una circular als rectors, del 30 de Novembre de 1850, anunciava l’obertura de la casa de Exercicis de Nostra Sra. de la Mercè. Tenia 24 habitacions moblades per als exercitants.

L’objectiu era fer cada mes una tanda a eclesiàstics i una altra a seglars en perfecte retir. La Casa oferia als exercitants tot el necessari per a la vida i per seguir amb fruit els sants exercicis. La casa va restar en actiu fins que el P. Xifré en va edificar una al costat, exclusivament dedicada als exercitants. Entre els seus directors hem de recordar els Missioners Claretians P. Esteve Sala, P. Josep Xifré, P. Domènec Ramonet, P. Josep Font Molas, i els PP. Pau Artigues i Jaume Girón, aquest últim impulsor de la nova Casa Comunitat de Vic i superior màrtir de la Comunitat de Cervera.

En l’etapa moderna de la Casa d’Exercicis, a partir del 1951, els directors de tandes foren nombrosos, ara entre els Claretians, ara entre els sacerdots de la diòcesi o d’altres Congregacions. Entre els claretians es van distingir els PP. Pau Aguadé, Lluís Pujol, Josep M. Misser, etc.

Casa mare  .

De 1961 a 1971 s’inicià una davallada en l’activitat dels exercicis espirituals, tot i que l’activitat de la Casa encara és prou notable. Ara s’inicien les convivències religioses a joves col·legials, nois i noies per separat.

Durant el període del 1973 a 1978 l’activitat de la Casa d’Exercicis es manté gràcies a les tandes per a religioses i a les convivències espirituals per a joves. És el període en que la direcció de la casa recau en el P. Ramon Setó.

Una vessant nova de la Casa d’Exercicis s’ha obert amb les formes de vida espiritual modernes: com dies en retir per a totes les edats, conferències espirituals a grups diversos, trobades de religiosos, de joves, de la 3ª edat, etc. Finalment, la Casa d’Exercicis també compleix la seva missió amb el servei d’allotjament per a grups de pelegrins que s’acosten al sepulcre del Sant Antoni Mª Claret i per a grups de claretians que practiquen exercicis o tenen reunions de formació. Dia a dia pren major rellevància aquest allotjament per a persones que busquen uns dies de pau i de major atenció a l’esperit. Aquesta vessant actual de la Casa d’Exercicis respon millor a les necessitats espirituals del nostre temps i compleix bé la intenció de Sant Antoni Mª Claret d’oferir als fidels una Casa per al renovellament espiritual.

Façana de la casa-església

Entre el 2003 i 2004 s’ha portat a terme una vasta remodelació i modernització del seu interior. Actualment la Casa d’Exercicis ofereix més de 50 habitacions amb servei complet en cada cambra, insonorització de parets i finestres, aire condicionat, diverses sales per a reunions, etc.

Casa d'exercisis de    St. Antoni Mª Claret a l'actualitat

La Casa d’Exercicis de Sant Antoni Maria Claret de Vic, ofereix un bon acolliment i una acurada atenció a persones de totes les edats i de tots els estaments socials, que desitgen uns dies de pau espiritual i de retrobament amb Déu.